1.treballa amb la imatge.

1)

A la imatge podem veure com el Tercer estat, que el representa el home furiós, que agafa les armes del clergat i dels nobles per defensar els seus ideals.
veiem com la noblesa i el clergat espantats veuen com es desvetlla el Tercer estat i no poden fer res per parar els peus dels homes que formen el Tercer estat.

2)Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.

Perquè s'adonaven que el tercer estat eren molt mes gent que ells i si s'aixequen en armes com que el propi exercit estava format per moltisima gent del tercer estat res no podria parar la revolució i al final el poble acabaria aconseguint el poder que havia mantingut durant tan de temps la noblesa




3)Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al
final de l’Antic Règim

La nova realitat econòmica que venia acompañada per les idees il·lustrades va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perquè només així podran legislar per canviar el món. Les idees dels il.lustrats els guiarà en els seus propòsits.

El 10 d'agost de 1792 les masses populars de París van assaltar el Palau Reial.
Els jacobins, amb el suport dels elements més radicals de la burgesia, s'oposen enèrgicament al poder de la burgesia girondina i mobilitzen el desencís popular per portar més enllà la revolució. Danton, Maximilien Robespierre, Camille Desmoulins, Fabre d'Églantine, Marat, ... agiten les masses. Durant l'estiu de 1792, els clubs polítics ja discutien de manera oberta sobre la possibilitat de destronar Lluís XVI; el 3 d'agost, Pétion, en nom de la Comuna de París (govern municipal), va proposar, a l'Assemblea Legislativa l'abolició de la Monarquia. El poble, però, no estava pas disposat a seguir el legalisme de Pétion. El 10 d'agost de 1792, aprofitant un imprudent manifest del duc de Brunswick que amenaçava amb destruir la ciutat de París si s'exercia violència contra el rei Lluís XVI, provoca que les masses populars de París assaltin el Palau Reial. Davant l'esclat revolucionari, Lluís XVI va decidir traslladar-se amb la seva família a la cambra de l'Assemblea Legislativa per demanar-hi protecció. Però, el poder estava en mans dels insurgents i la Comuna de París que van demanar la deposició del rei. L'Assemblea va prendre la mesura de convocar l'elecció d'una convenció nacional, destituir el govern i suspendre, que no deposar, al rei.


Després del 10 d'agost, l'únic poder efectiu era el de la Comuna de París qui, a més a més, havia aconseguit que Lluís XVI li fos lliurat com a presoner.
El 2 de setembre de 1792, arribà a París la notícia que les tropes del duc de Brunsvic havien pres la ciutat fortificada de Verdun. Com a conseqüència, entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, una onada de violència va sacsejar París per por que volguessin col·laborar amb els prussians. El balanç de les massacres del 2 de setembre fou l'assassinat de la meitat de la població reclusa de París, unes mil dues-centes persones, incloent-hi dones i joves.
Tanmateix, aquell mateix mes de setembre les tropes prussianes són detingudes a la Batalla de Valmy mentre a la capital s'ha constituït un govern revolucionari, la Comuna de París. La revolució entrava en una nova etapa que tindria uns nous protagonistes: els sans-culottes (poble baix), que esperaven de la revolució la la llibertat, la igualtat i la fraternitat. La monarquia havia ha estat enderrocada. S'inicia la Primera República Francesa.

Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolició dels privilegis feudals: l'Assemblea Nacional suprimeix del tot el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, són abolits sense indemnització, i tota la resta declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempció seran fixats per l'Assemblea Nacional (Article primer). Alhora, totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització (Decret del 4 d'agost de 1789, Article quart)

El 26 d'agost de 1789, l'assemblea constituent aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El nou text recull la influència de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776) i del pensament dels filòsofs iŀlustrats del segle XVIII. La Declaració francesa reconeix drets inalienables i imprescriptibles: llibertats individuals, igualtat civil davant l'impost i davant la llei. En concret, proclama la igualtat de tots els homes i dels seus drets naturals i inalienables, com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió ); declara la preeminència de la sobirania de la nació; assevera que la llei ha d'ésser l'expressió de la voluntat general ; instaura la llibertat d'opinió, d'impremta i religió, estableix la separació de poders i, en el darrer article, conclou en la inviolabilitat del dret de propietat. Aquest text fonamental va ser utilitzat com a preàmbul de la constitució del 1791 i va inspirar totes les lluites per la llibertat a Europa durant el segle XIX, i encara avui és un document cultural i polític de gran interès.

El Regne de França es va convertir per acció de la constitució promulgada l'any 1791 en una monarquia constitucional que va reordenar el territori, sanejar la justícia, unificar els codis de lleis i reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat, les propietats de l'Església van ser expropiades i declarades béns nacionals

La presa de la Bastilla el 14 de juliol 1789 constitueix un símbol de la revolució popular.
Al mateix temps que es produí la revolució jurídica, s'inicià la revolució popular a París i altres ciutats que consolidà la revolució burgesa davant la reacció del monarca i dels privilegiats de l'Antic Règim. El poble tenia el convenciment que el rei, que acabava de canviar part del govern l'11 de juliol[14] atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament per protestar en contra d'aquesta mesura. Els sectors populars van acabar atacant l'Hôtel des Invalides per agafar armes de foc amb què defensar la revolució i, a continuació, van robar la pólvora emmagatzemada a la Bastilla, la fortalesa on arrestaven els detinguts polítics i que havia esdevingut l'encarnació del poder absolut del sobirà. Dominada la reacció, Lluís XVI torna a París i la noblesa inicià la fugida, i l'oposició al nou règim.

Els sans-culottes, els aturats, els sectors més miserables de les ciutats, que s'organitzaren en clubs i societats fraternals, foren un factor decisiu en els successos revolucionaris, i aquest aspecte del moviment popular, amb la fam com a fons, va estar present en l'assalt a la fortalesa de la Bastilla.

La reunió dels Estats Generals es va obrir al Palau de Versalles el 5 de maig i fou presidida per Lluís XVI de França. El Tercer Estat afrontà la convocatòria dels Estats Generals amb el propòsit de fer les reformes econòmiques i polítiques que li convenien, i amb el convenciment que hauria d'enfrontar-se a l'aristocràcia i a la monarquia. La convocatòria suposà, doncs, l'inici del procés revolucionari que havia de conduir la burgesia al poder.

Els gairebé sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa i el clergat i s'inclinaren per la reunió en una sola sala i la votació per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre vot per estament, com manaven les regles tradicionals. Era l'inici de la revolució burgesa, en la que es posava en joc la destrucció de l'Antic Règim i l'establiment d'un règim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional, sistema en el que el poder no residís en el monarca sinó en la nació, i que l'exerceix per mitjà dels seus representants.

Enfront de la resistència oferta per part de la noblesa i del rei, els diputats del tercer estat, reunits el 20 de juny en un local improvisat, la sala del joc de pilota, ja que el rei havia tancat l'assemblea, i erigint-se com a intèrprets de la voluntat de la nació, es van comprometre solemnement a donar una constitució a França mitjançant el Jurament del jeu de paume. Alguns membres de la noblesa i el clergat s'hi afegiren. Els Estats Generals es convertiren, per voluntat del tercer estat, en Assemblea Nacional Constituent que volia transformar el país en una monarquia constitucional i parlamentària, i abolir les restes del feudalisme encara vigents.

La revolució francesa va marcar la fi de l'antic règim i per tant va donar pas a un nou periode historic,la Ilustració.La ilustració pretenia descobrir els misteris del mon i aconseguir desfer-se de totes les supersticions i explicacions sobrenaturals per tal de donar una explicació cientifica a les coses que succeien,per tal d'aconseguir aixo Isaac Newton va utilitzar per primera vegada el metode cientific.

Per altre banda l'altre pensador que va ajudar a que arrives l'ilustració Jhon Locke va esmentar per primera vegada la divisio de poders que era totalment contraria a l'absolutisme de l'epoca.
La nova ideologia es va difondre al marge dels centres oficials, com les univer-sitats o les acadèmies, perquè la majoria continuaven controlats per l’Església. Així doncs, durant el s. XVIII van proliferar a Europa i a Amèrica les societats cientí-fiques, les acadèmies, els salons, les societats econòmiques, etc. En aquests llocs es fomentava el coneixement dels nous avenços científics i de les noves teories de la filosofia i de l’economia. Altres mitjans de difusió de les idees il·lus-trades van ser les societats maçòniques, la premsa i tota mena de publicacions.