En aquesta practica observem una combinacio de alguns efectes que hem utilitzat a la clase.

En aquesta programació veiem un action script que quan nosaltres movem el ratoli tambe es mou la pilota.

En aquesta practica podem veure com hem implantat dos action script un per fer funcionar l'animacio y altre per pausarla.

En aquesta practica podem observar un action script molt senzill que ens portara cap a una web.Per veure'l pulseu en la imatge.

Aqui teniu el power point del Tema 2 de tecnologia en el que us mostrem l'estructura d'un habitatge.

Per veure el video feu click en la imatge

Per veure el video feu click en la imatge.

Per veure el video feu click en la imatge

Respon les preguntes:


1) Quins problemes nacionals quedaven pendents a l’Imperi
Austríac i a l’Imperi Turc?
Les reformes liberals de tots els imperis havien estats nul·les o , si mes no, molt limitades i com a consequencia les aspiracions d'emancipació continuaven pugnant per reformar el sistema politic i molts d'aquests imperis lluitaven per aconseguir-la per tots els mitjans possibles. En l'actualitat, aquests dos imperis ja no existeixen, i en el seu lloc hi ha múltiples estats que han sorgit a partir de la seva dissolució.



2) Explica quins eren els objectius de la lluita política a l’Europa
Occidental.
L'objectiu d'aquesta lluita era acosguir el sufragi universal i la igualtat entre tots els grups socials ja que en el tercer estat hi acabava de apareixer un cambi i els burgesos no van voler saber res de les clases populars per tant es van separar,llavors va haver un enfrontament politic entre la burgesia que volia sufragi censatari(nomès podien votar els burgesos varons,rics i de pell blanca) i les clases populars que volien sufragi universal(tothom podia votar)

1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges
i digues què creus que representa aquesta escena.

En aquesta imatgue podem observar a dos homes, el rei Víctor manuel, a sobre del caball blanc y a Garibaldi a sobre del caball negra. Com podem veure els dos es donen la má, així aquest gravat representa, dintre del context históric, una mena de pacte que van tindre tots dos, amb el propósit de la unificació d'Itàlia i de que Garibaldi ayudes a Víctor manuel en les seves conquestes. També podem observar com al costat de Garibaldi hi ha el seu exercit representat per homes i dones voluntaris, i que el donen suport, amb l'unic proposit de matar per les idees que els habia capficat Garibaldi. També al costat de el rei Víctor manuel hi ha diversos soldats del seu exercit.

2) Emmarca aquesta escena en el context històric de la unificació
italiana.


Podem observar un pacte entre el rei Víctor manuel i Garibaldi, per unir forçes i aixi aconsegir la unificació d'Itàlia. Aquest pacte es va fer l'any 1860 després de les respectives batalles de 1859 quan l’armada francopiamontesa va derrotar els austríacs a Magenta i Solferino. La misió de Garibaldi va ser unir forçes per derrotar i conquistar tots els estats de la península itàlica.




1) Com considerava Bismarck les decisions que havia pres el
Congrés de Viena? Com proposava aconseguir la unificació
alemanya?

Pensa que la desició del repartiment de les fronteres que ha pres el congres de Viena no es bona i que lluitarà per poder fer que el seu poble sigui mes gran i poderos.

1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.


Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830, pintada el mateix any, que tingué lloc a París on hi apareixen els diferents estaments socials i tendències que varen propiciar aquests fets.


- La protagonista és el personatge alegòric de la Llibertat, una dona armada i que porta la bandera francesa.

- La Llibertat va flanquejada, a la seva esquerra, per un noi jove armat amb dues pistoles.Personatge, que simbolitza la joventut revoltada per la injustícia i el sacrifici per les causes nobles.

- la Llibertat va igualment flanquejada, a la seva dreta, d'un altre personatge, amb levita i xistera, que representa la burgesia.

- Al seu costat, l'home amb un sable és un obrer de la indústria, com indica el tipus de pantalons i de devantal que porta.

- Als peus de la llibertat, un lluitador moribund la mira fixament com dient-li que ha valgut la pena el sacrifici. El mocador al cap indica que és un jornaler.

- Altres cadàvers a la base estan il·luminats per donar-los importància i el lloc d'honor que es mereixen en la llibertat aconseguida també gràcies a ells.


- Entre la Llibertat i el burgès s'esbocen algunes figures dins de la batalla, son gent del Tercer estat que lluiten gunt amb la llibertat.

Part de la informació treta a: http://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble#Personatges


2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?

Al 1820 va començar un seguit de revolucions liberals van intentar a diversos països, entre ells Espanya, acabar amb
l’absolutisme, per mitjà de grups armats. Però aquests van ser vençuts per els exercits de la Santa Aliança.

La revolucio de 1848 conegudas en altres països com La Primavera dels Pobles o l'Any de les Revolucions, van anar una ona de manifestacions populars que es van generalitzar en diverses regions d'Europa.

Causes de la revolució:

La crisi econòmica desacada a França en 1847 com a conseqüència d'una sèrie de dolentes collites, especialment la de patates, aliment bàsic per a les classes populars. La crisi agrària va influir en els sectors industrial i financer, duent a l'atur a molts obrers.

La negació de drets i llibertats a importants sectors de la societat francesa: la monarquia de Luis Felipe d'Orleans només satisfeia els interessos de l'alta burgesia, mentre que la petita burgesia com el proletariat quedaven política i econòmicament desatesos.

Principals països que van tenir èxit: França, Àustria, Alemanya, Itàlia, Hongria i els diversos pobles d'Europa central.

Analitza el gravat:
1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure
difusió d’idees.
en aquesta caricatura la repressió d'explicar les idees es simbolitza mostrant una reunió d'un grup secret de pensadors amb una mordassa a la boca que els impidei expressar les seves idees.
2) Situa la caricatura en el context històric.
El Congrés de Viena no va respectar del ni els principis lliberals ni les aspiracions nacionals d’alguns països europeus. Així, doncs, a partir del 1815 liberalisme i nacionalisme, reduïts a la clandestinitat, es
convertiren en les dues forces d’oposició a la Restauració.

Marie Gouze (Montauban, 7 de maig de 1748 - París, 3 de novembre de 1793), més coneguda com Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, autora, l'any 1791, de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana

Nascuda a Montauban, en una família humil. Es casà molt jove i quedà vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladà a París on es canvià el nom i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l'escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.

El 1789 s'abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d'articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la Il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 escrigué la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat

Seguint la línia de Montesquieu, defensà la separacióde poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i s'opongués a Robespierre i Marat.

Per les seves idees polítiques fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l'autora d'un cartell girondí

Es va dirigir a la reina María Antonieta perquè protegís " el seu sexe " que deia desgraciat, i va redactar la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, calcada sobre la Declaració dels Drets d'home i del Ciutadà de 1789, en la qual afirmava la igualtat dels drets d'ambdós sexes. Així mateix va realitzar plantejaments sobre la supressió del matrimoni i la instauració del divorci, la idea d'un contracte anual renovable signat entre concubinos i va militar pel reconeixement patern dels nens nascuts fora de matrimoni. Va ser també una precursora de la protecció de la infància i als desfavorits, al concebre en grans línies, un sistema de protecció matern-infantil (creació de maternitats) i recomanar la creació de tallers nacionals per als desocupats i de llars per a captaires.

En vida, Olympe de Gouges va haver d'enfrontar-se amb la misoginia habitual de l'època, i va ser descreditada per la incomprensió de les seves idees per part de molts dels seus contemporanis. La seva obra va caure en l'oblit i el desconeixement i dolenta interpretació dels seus escrits va contribuir a convertir-la en objecte de menyspreu i burla al llarg del segle XIX. Es va dir d'ella que tot just sabia llegir i escriure, es va sospitar de l'autoria de les seves obres i es va dubtar de la seva capacitat intel·lectual fins a arribar a qüestionar les seves facultats mentals.Va Caldre esperar fins al final de la Segona Guerra Mundial, perquè Olympe de Gouges sortís de la caricatura i l'anècdota, i es convertís en una de les grans figures humanistes del final del segle XVIII. Va ser objecte d'estudi en Estats Units, Alemanya i Japó. En França, després de la publicació en 1981 de la seva biografia per Olivier Blanc, que va investigar la seva vida a partir de documents originals de l'època, els actes del bicentenario de la Revolució francesa en 1999 van retre homenatge a l'obra de Olympe de Gouges. Des de llavors, s'han representat diverses de les seves obres de teatre i els seus escrits van ser reeditats.

Articles de la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana

I - La dona neix lliure i roman igual a l'home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.

II - L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l'Home; aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l'opressió.

III - El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació que no és més que la reunió de la Dona i l'Home: cap cos, cap individu, pot exercir autoritat que no emani d'ells.

IV - La llibertat i la justícia consisteixen a retornar tot el que pertany als altres; així, l'exercici dels drets naturals de la dona només té per límits la tirania perpètua que l'home li oposa; aquests límits han de ser corregits per les lleis de la naturalesa i de la raó.

V - Les lleis de la naturalesa i de la raó prohibeixen totes les accions perjudicials per a la Societat: tot el que no estigui prohibit per aquestes lleis, prudents i divines, no pot ser impedit i ningú pot ser obligat a fer el que elles no ordenen.

VI - La llei ha de ser l'expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i Ciutadans han de participar en la seva formació personalment o per mitjà dels seus representants. Ha de ser la mateixa per a tots; totes les ciutadanes i tots els ciutadans, per ser iguals als seus ulls, han de ser igualment admissibles a totes les dignidades, llocs i ocupacions públiques, segons les seves capacitats i sense més distinció que la de les seves virtuts i els seus talents.

VII - Cap dona es troba eximida de ser acusada, detinguda i empresonada en els casos determinats per la Llei. Les dones obeïxen com els homes a aquesta Llei rigorosa.

VIII - La Llei només ha d'establir penes estrictes i evidentment necessàries i ningú pot ser castigat més que en virtut d'una Llei establerta i promulgada anteriorment al delicte i legalment aplicada a les dones.

IX - Sobre tota dona que hagi estat declarada culpable caurà tot el rigor de la Llei.

X - Ningú ha de ser molestat per les seves opinions fins i tot fonamentals; si la dona té el dret de pujar al cadalso, ha de tenir també igualment el de pujar a la Tribuna amb la condició que les seves manifestacions no alterin l'ordre públic establert per la Llei.

XI - La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més preciosos de la dona, ja que aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares en relació amb els fills. Tota ciutadana pot, doncs, dir lliurement, sóc mare d'un fill que us pertany, sense que un prejudici bàrbar la forci a dissimular la veritat; amb l'excepció de respondre per l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats per la Llei.

XII - La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana implica una utilitat major; aquesta garantia ha de ser instituïda per a avantatge de tots i no per a utilitat particular d'aquelles a qui és confiada.

XIII - Per al manteniment de la força pública i per a les despeses d'administració, les contribucions de la dona i de l'home són les mateixes; ella participa en totes les prestacions personals, en totes les tasques penoses, per tant, ha de participar en la distribució dels llocs, ocupacions, càrrecs, dignidades i altres activitats.

XIV - Les Ciutadanes i Ciutadans tenen el dret de comprovar, per si mateixos o per mitjà dels seus representants, la necessitat de la contribució pública. Les Ciutadanes únicament poden aprovar-la si s'admet un repartiment igual, no només en la fortuna sinó també en l'administració pública, i si determinen la quota, la base tributària, la recaptació i la durada de l'impost.

XV - La massa de les dones, agrupada amb la dels homes per a la contribució, té el dret de demanar comptes de la seva administració a tot agent públic.

XVI - Tota societat en la qual la garantia dels drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té constitució; la constitució és nul·la si la majoria dels individus que componen la Nació no ha cooperat en la seva redacció.

XVII - Les propietats pertanyen a tots els sexes reunits o separats; són, per a cadascun, un dret inviolable i sagrat; ningú pot ser privat d'ella com veritable patrimoni de la naturalesa tret que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi de manera evident i sota la condició d'una justa i prèvia indemnització.

Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats:
1) Tercer Estat/Estats Generals.

El Tercer Estat majoritariament format per camperols, sota les ordres del Rei i dels nobles i clergats que pertanyi a la seva jurisdicció (pobres) i
El Estat General es el parlament d'aquella època on el qual estava format per els nobles, el clergar i els burguesos (rics).

2) Terror / Gran Por.

El terror va ser quan els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris i la gran por va ser quan les
bandes organitzades van cremar les collites i mataven als pagesos.

3) Girondins / Jacobins.

Els girondins representaren el sector moderat i els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars.

4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.

La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà ostenta el poder polític absolut i la monarquia constitucional
és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditar
5) Directori / Consolat.

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII
i el consolat és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins
a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.

Analitza els gravats:

1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després analitza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc.

L’electricitat republicana provoca una commoció que fa caure els trons dels dèspotes.



Aquesta frase vol dir que les noves idees republicanes feien cambiar el govern d’aquella època, perquè tots els que abans pagaven imPostos estaven a favor d’aquestes noves idees, idees revolucionaries. Per això veien a Napoleó com a un alliberador.
Algunes idees: La supressió dels drets senyorials, els delmes, els privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i la igualtat legal. També s’hi va proclamar la llibertat econòmica, el dret de propietat i la llibertat religiosa.

Saqueig de Roma dut a terme per les tropes napoleòniques.

Els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se les riqueses dels països sotme-sos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i això va desencadenar uns sentiments nacionals contra la França invasora.

Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?
Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de revolució la. Va establir un govern col·legiat (Directori) i va elaborar una Constitució que consagrava el predomini dels propietaris i limitava els drets polítics de les classes populars. El liberalisme de la nova república s’oposava tant a l’absolu-tisme i a l’aristocràcia com a la democràcia social dels jacobins i, per tant, tenia l’oposició dels partidaris de l’absolutisme i de les classes popular.En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l’únic capaç d’imposar l’ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l’exèrcit, Napoleó Bonaparte, va acabar protagonitzant, gràcies al suport de la burgesia, un cop d’Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentrà tot el poder a les seves mans.

2)Diguis sobre quins països actual s'estenia l'imperi Napoleonic.

-Suïsa (dependent i controlat),Vabiera,Vestfalia,Nápoles (dependent i controlat),Badén,Lubeck hamburgo,Turin,Florencia,Colonia Maguncia,Wijktemberg,Regne d'Itàlia (dependent i controlat).


3)Quins estats independents de França van passar a ser aliats de Napoleó?
Àustria, República Cisalpina, República Lígur, República Transalpina van ser els seus aliats.

4)Quins van ser els unics territoris no ocupats l'any 1811?On es va produir la revolta popular contra Napoleó?
Imperi Austriac, Prussia,Russia,Portugal,la peninsula Escandinava i el imperi osmà.
La revolta contra Napoleó es va produir a Europa.

Respon les preguntes següents

1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?
El poble estava fart de pagar impostos,no tenien privilegis i vivien en una miseria,no tenien per menjar i el rei no es molestava en millorar les condicions. perquè a ell nomès li interesava cobrar impostos

2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina? Com es va acabar i per què?

Els jacobinos constituïen l'ala radical de la revolució, en oposició als més moderats girondinos. Pel lloc que van ocupar en l'Assemblea Nacional (el més alt de la tribuna esquerra) també se'ls va designar amb l'apel•latiu de "muntanyesos".

Destacats jacobins van ser Robespierre i Saint-Just.

Les reformes i fets més importants d’aquesta etapa van ser:


- La toma de la Bastilla el 14 de juliol, que es pot interpretar com un moviment de masses empentades per la crisis, al Server d’una ideologia burgesia.
l’elaboració de tres documents importants:


- La declaració de drets de l’home i el ciutadà
- La constitució civil del clergat
- La constitució de 1791

Però va ser al 1793 quan van governar els jacobins, fins al 1795, i els principals fets van ser:

- La sentencia de mort en la guillotina per el poble a Lluis XVI al 21 de gener de 1793.
- La aprovació de la nova constitució per els jacobins al 1793
Després de protagonitzar una època de guerra, els jacobins van posar fi al seu govern. Això es deu a que la guerra va acabar i els jacobins es van dissoldre, perquè ja no podien sustentar i estar al cap del govern francès.

Treballa amb el mapa.


1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en aquest gravat.

Aquest gravat sintetitza la imatge de la nació, a més de poder veure la particular bandera Francesa, també veiem un gravat amb lletres que diu "UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que traduït significa "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". també podem veure dos homes que assenyalen la frase amb orgull, i que representen tota la nació junta.

2) Analitza la frase i explica’n el significat.

Aquesta frase: UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que vol dir "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". P

Podem observar que en aquesta frase es resumeixen els ideals de la rebulució i els drets mínims que pensaben que tenien que tenir qualsevol home

3.Treballa amb la imatge:

1)Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta-
ment representa cada un?

El poble: tercer estat
Robespierre: Noble
Monjo: clero
Gerard: pages i pertant paertany al tercer estat.
El comte de Mirabeau: noble


2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?

El Jurament del jeu de paume és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a

2.Treballa amb el text

1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles de la Declaració de Drets de l’Home?

Diu que tots els homes neixen iguals i tenen els mateixos drets i que només es pot destacar socialment per la utilitat comuna de cadascu. també diu que tot home te uns drets propis que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió i que ningu els pot treure, i l'objectiu de qualsevol societat és la conservació d'aquets drets.
Després parla que la soberania resideix el poble, i que tots els ciutadans tenen dret a la seva formació, personalment o per mitja de representants.

1.treballa amb la imatge.

1)

A la imatge podem veure com el Tercer estat, que el representa el home furiós, que agafa les armes del clergat i dels nobles per defensar els seus ideals.
veiem com la noblesa i el clergat espantats veuen com es desvetlla el Tercer estat i no poden fer res per parar els peus dels homes que formen el Tercer estat.

2)Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.

Perquè s'adonaven que el tercer estat eren molt mes gent que ells i si s'aixequen en armes com que el propi exercit estava format per moltisima gent del tercer estat res no podria parar la revolució i al final el poble acabaria aconseguint el poder que havia mantingut durant tan de temps la noblesa




3)Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al
final de l’Antic Règim

La nova realitat econòmica que venia acompañada per les idees il·lustrades va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perquè només així podran legislar per canviar el món. Les idees dels il.lustrats els guiarà en els seus propòsits.

El 10 d'agost de 1792 les masses populars de París van assaltar el Palau Reial.
Els jacobins, amb el suport dels elements més radicals de la burgesia, s'oposen enèrgicament al poder de la burgesia girondina i mobilitzen el desencís popular per portar més enllà la revolució. Danton, Maximilien Robespierre, Camille Desmoulins, Fabre d'Églantine, Marat, ... agiten les masses. Durant l'estiu de 1792, els clubs polítics ja discutien de manera oberta sobre la possibilitat de destronar Lluís XVI; el 3 d'agost, Pétion, en nom de la Comuna de París (govern municipal), va proposar, a l'Assemblea Legislativa l'abolició de la Monarquia. El poble, però, no estava pas disposat a seguir el legalisme de Pétion. El 10 d'agost de 1792, aprofitant un imprudent manifest del duc de Brunswick que amenaçava amb destruir la ciutat de París si s'exercia violència contra el rei Lluís XVI, provoca que les masses populars de París assaltin el Palau Reial. Davant l'esclat revolucionari, Lluís XVI va decidir traslladar-se amb la seva família a la cambra de l'Assemblea Legislativa per demanar-hi protecció. Però, el poder estava en mans dels insurgents i la Comuna de París que van demanar la deposició del rei. L'Assemblea va prendre la mesura de convocar l'elecció d'una convenció nacional, destituir el govern i suspendre, que no deposar, al rei.


Després del 10 d'agost, l'únic poder efectiu era el de la Comuna de París qui, a més a més, havia aconseguit que Lluís XVI li fos lliurat com a presoner.
El 2 de setembre de 1792, arribà a París la notícia que les tropes del duc de Brunsvic havien pres la ciutat fortificada de Verdun. Com a conseqüència, entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, una onada de violència va sacsejar París per por que volguessin col·laborar amb els prussians. El balanç de les massacres del 2 de setembre fou l'assassinat de la meitat de la població reclusa de París, unes mil dues-centes persones, incloent-hi dones i joves.
Tanmateix, aquell mateix mes de setembre les tropes prussianes són detingudes a la Batalla de Valmy mentre a la capital s'ha constituït un govern revolucionari, la Comuna de París. La revolució entrava en una nova etapa que tindria uns nous protagonistes: els sans-culottes (poble baix), que esperaven de la revolució la la llibertat, la igualtat i la fraternitat. La monarquia havia ha estat enderrocada. S'inicia la Primera República Francesa.

Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolició dels privilegis feudals: l'Assemblea Nacional suprimeix del tot el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, són abolits sense indemnització, i tota la resta declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempció seran fixats per l'Assemblea Nacional (Article primer). Alhora, totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització (Decret del 4 d'agost de 1789, Article quart)

El 26 d'agost de 1789, l'assemblea constituent aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El nou text recull la influència de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776) i del pensament dels filòsofs iŀlustrats del segle XVIII. La Declaració francesa reconeix drets inalienables i imprescriptibles: llibertats individuals, igualtat civil davant l'impost i davant la llei. En concret, proclama la igualtat de tots els homes i dels seus drets naturals i inalienables, com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió ); declara la preeminència de la sobirania de la nació; assevera que la llei ha d'ésser l'expressió de la voluntat general ; instaura la llibertat d'opinió, d'impremta i religió, estableix la separació de poders i, en el darrer article, conclou en la inviolabilitat del dret de propietat. Aquest text fonamental va ser utilitzat com a preàmbul de la constitució del 1791 i va inspirar totes les lluites per la llibertat a Europa durant el segle XIX, i encara avui és un document cultural i polític de gran interès.

El Regne de França es va convertir per acció de la constitució promulgada l'any 1791 en una monarquia constitucional que va reordenar el territori, sanejar la justícia, unificar els codis de lleis i reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat, les propietats de l'Església van ser expropiades i declarades béns nacionals

La presa de la Bastilla el 14 de juliol 1789 constitueix un símbol de la revolució popular.
Al mateix temps que es produí la revolució jurídica, s'inicià la revolució popular a París i altres ciutats que consolidà la revolució burgesa davant la reacció del monarca i dels privilegiats de l'Antic Règim. El poble tenia el convenciment que el rei, que acabava de canviar part del govern l'11 de juliol[14] atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament per protestar en contra d'aquesta mesura. Els sectors populars van acabar atacant l'Hôtel des Invalides per agafar armes de foc amb què defensar la revolució i, a continuació, van robar la pólvora emmagatzemada a la Bastilla, la fortalesa on arrestaven els detinguts polítics i que havia esdevingut l'encarnació del poder absolut del sobirà. Dominada la reacció, Lluís XVI torna a París i la noblesa inicià la fugida, i l'oposició al nou règim.

Els sans-culottes, els aturats, els sectors més miserables de les ciutats, que s'organitzaren en clubs i societats fraternals, foren un factor decisiu en els successos revolucionaris, i aquest aspecte del moviment popular, amb la fam com a fons, va estar present en l'assalt a la fortalesa de la Bastilla.

La reunió dels Estats Generals es va obrir al Palau de Versalles el 5 de maig i fou presidida per Lluís XVI de França. El Tercer Estat afrontà la convocatòria dels Estats Generals amb el propòsit de fer les reformes econòmiques i polítiques que li convenien, i amb el convenciment que hauria d'enfrontar-se a l'aristocràcia i a la monarquia. La convocatòria suposà, doncs, l'inici del procés revolucionari que havia de conduir la burgesia al poder.

Els gairebé sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa i el clergat i s'inclinaren per la reunió en una sola sala i la votació per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre vot per estament, com manaven les regles tradicionals. Era l'inici de la revolució burgesa, en la que es posava en joc la destrucció de l'Antic Règim i l'establiment d'un règim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional, sistema en el que el poder no residís en el monarca sinó en la nació, i que l'exerceix per mitjà dels seus representants.

Enfront de la resistència oferta per part de la noblesa i del rei, els diputats del tercer estat, reunits el 20 de juny en un local improvisat, la sala del joc de pilota, ja que el rei havia tancat l'assemblea, i erigint-se com a intèrprets de la voluntat de la nació, es van comprometre solemnement a donar una constitució a França mitjançant el Jurament del jeu de paume. Alguns membres de la noblesa i el clergat s'hi afegiren. Els Estats Generals es convertiren, per voluntat del tercer estat, en Assemblea Nacional Constituent que volia transformar el país en una monarquia constitucional i parlamentària, i abolir les restes del feudalisme encara vigents.

La revolució francesa va marcar la fi de l'antic règim i per tant va donar pas a un nou periode historic,la Ilustració.La ilustració pretenia descobrir els misteris del mon i aconseguir desfer-se de totes les supersticions i explicacions sobrenaturals per tal de donar una explicació cientifica a les coses que succeien,per tal d'aconseguir aixo Isaac Newton va utilitzar per primera vegada el metode cientific.

Per altre banda l'altre pensador que va ajudar a que arrives l'ilustració Jhon Locke va esmentar per primera vegada la divisio de poders que era totalment contraria a l'absolutisme de l'epoca.
La nova ideologia es va difondre al marge dels centres oficials, com les univer-sitats o les acadèmies, perquè la majoria continuaven controlats per l’Església. Així doncs, durant el s. XVIII van proliferar a Europa i a Amèrica les societats cientí-fiques, les acadèmies, els salons, les societats econòmiques, etc. En aquests llocs es fomentava el coneixement dels nous avenços científics i de les noves teories de la filosofia i de l’economia. Altres mitjans de difusió de les idees il·lus-trades van ser les societats maçòniques, la premsa i tota mena de publicacions.