Marie Gouze (Montauban, 7 de maig de 1748 - París, 3 de novembre de 1793), més coneguda com Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, autora, l'any 1791, de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana

Nascuda a Montauban, en una família humil. Es casà molt jove i quedà vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladà a París on es canvià el nom i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l'escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.

El 1789 s'abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d'articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la Il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 escrigué la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat

Seguint la línia de Montesquieu, defensà la separacióde poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i s'opongués a Robespierre i Marat.

Per les seves idees polítiques fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l'autora d'un cartell girondí

Es va dirigir a la reina María Antonieta perquè protegís " el seu sexe " que deia desgraciat, i va redactar la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, calcada sobre la Declaració dels Drets d'home i del Ciutadà de 1789, en la qual afirmava la igualtat dels drets d'ambdós sexes. Així mateix va realitzar plantejaments sobre la supressió del matrimoni i la instauració del divorci, la idea d'un contracte anual renovable signat entre concubinos i va militar pel reconeixement patern dels nens nascuts fora de matrimoni. Va ser també una precursora de la protecció de la infància i als desfavorits, al concebre en grans línies, un sistema de protecció matern-infantil (creació de maternitats) i recomanar la creació de tallers nacionals per als desocupats i de llars per a captaires.

En vida, Olympe de Gouges va haver d'enfrontar-se amb la misoginia habitual de l'època, i va ser descreditada per la incomprensió de les seves idees per part de molts dels seus contemporanis. La seva obra va caure en l'oblit i el desconeixement i dolenta interpretació dels seus escrits va contribuir a convertir-la en objecte de menyspreu i burla al llarg del segle XIX. Es va dir d'ella que tot just sabia llegir i escriure, es va sospitar de l'autoria de les seves obres i es va dubtar de la seva capacitat intel·lectual fins a arribar a qüestionar les seves facultats mentals.Va Caldre esperar fins al final de la Segona Guerra Mundial, perquè Olympe de Gouges sortís de la caricatura i l'anècdota, i es convertís en una de les grans figures humanistes del final del segle XVIII. Va ser objecte d'estudi en Estats Units, Alemanya i Japó. En França, després de la publicació en 1981 de la seva biografia per Olivier Blanc, que va investigar la seva vida a partir de documents originals de l'època, els actes del bicentenario de la Revolució francesa en 1999 van retre homenatge a l'obra de Olympe de Gouges. Des de llavors, s'han representat diverses de les seves obres de teatre i els seus escrits van ser reeditats.

Articles de la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana

I - La dona neix lliure i roman igual a l'home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.

II - L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l'Home; aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l'opressió.

III - El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació que no és més que la reunió de la Dona i l'Home: cap cos, cap individu, pot exercir autoritat que no emani d'ells.

IV - La llibertat i la justícia consisteixen a retornar tot el que pertany als altres; així, l'exercici dels drets naturals de la dona només té per límits la tirania perpètua que l'home li oposa; aquests límits han de ser corregits per les lleis de la naturalesa i de la raó.

V - Les lleis de la naturalesa i de la raó prohibeixen totes les accions perjudicials per a la Societat: tot el que no estigui prohibit per aquestes lleis, prudents i divines, no pot ser impedit i ningú pot ser obligat a fer el que elles no ordenen.

VI - La llei ha de ser l'expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i Ciutadans han de participar en la seva formació personalment o per mitjà dels seus representants. Ha de ser la mateixa per a tots; totes les ciutadanes i tots els ciutadans, per ser iguals als seus ulls, han de ser igualment admissibles a totes les dignidades, llocs i ocupacions públiques, segons les seves capacitats i sense més distinció que la de les seves virtuts i els seus talents.

VII - Cap dona es troba eximida de ser acusada, detinguda i empresonada en els casos determinats per la Llei. Les dones obeïxen com els homes a aquesta Llei rigorosa.

VIII - La Llei només ha d'establir penes estrictes i evidentment necessàries i ningú pot ser castigat més que en virtut d'una Llei establerta i promulgada anteriorment al delicte i legalment aplicada a les dones.

IX - Sobre tota dona que hagi estat declarada culpable caurà tot el rigor de la Llei.

X - Ningú ha de ser molestat per les seves opinions fins i tot fonamentals; si la dona té el dret de pujar al cadalso, ha de tenir també igualment el de pujar a la Tribuna amb la condició que les seves manifestacions no alterin l'ordre públic establert per la Llei.

XI - La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més preciosos de la dona, ja que aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares en relació amb els fills. Tota ciutadana pot, doncs, dir lliurement, sóc mare d'un fill que us pertany, sense que un prejudici bàrbar la forci a dissimular la veritat; amb l'excepció de respondre per l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats per la Llei.

XII - La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana implica una utilitat major; aquesta garantia ha de ser instituïda per a avantatge de tots i no per a utilitat particular d'aquelles a qui és confiada.

XIII - Per al manteniment de la força pública i per a les despeses d'administració, les contribucions de la dona i de l'home són les mateixes; ella participa en totes les prestacions personals, en totes les tasques penoses, per tant, ha de participar en la distribució dels llocs, ocupacions, càrrecs, dignidades i altres activitats.

XIV - Les Ciutadanes i Ciutadans tenen el dret de comprovar, per si mateixos o per mitjà dels seus representants, la necessitat de la contribució pública. Les Ciutadanes únicament poden aprovar-la si s'admet un repartiment igual, no només en la fortuna sinó també en l'administració pública, i si determinen la quota, la base tributària, la recaptació i la durada de l'impost.

XV - La massa de les dones, agrupada amb la dels homes per a la contribució, té el dret de demanar comptes de la seva administració a tot agent públic.

XVI - Tota societat en la qual la garantia dels drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té constitució; la constitució és nul·la si la majoria dels individus que componen la Nació no ha cooperat en la seva redacció.

XVII - Les propietats pertanyen a tots els sexes reunits o separats; són, per a cadascun, un dret inviolable i sagrat; ningú pot ser privat d'ella com veritable patrimoni de la naturalesa tret que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi de manera evident i sota la condició d'una justa i prèvia indemnització.